Evilham.com

Paraules d'estiu

Introducció

Dilluns, tarda d’estiu pandèmic. Temperatura, massa alta; humitat relativa, 9001%; vent, gairebé inexistent; estat de la mar… tranquil·la.

Així és com llegeixo que una escriptora, encoratja persones des de fa un parell d’anys a escriure 1000 paraules cada dia en sessions de dues setmanes, un parell de vegades l’any. I que això, que es diu #1000wordsofsummer, comença avui.

Penso:

Hauria d’escriure més, em cal més pràctica.

M’hi apunto! Si més no, es pot intentar. El pitjor que pot passar és que ho deixis en #500wordsofsummer, que tampoc està gens malament; o que ho facis dos dies i ho deixis, que tampoc passa res. ¡Dale!

Com a motivació, fes-ho en català, que últimament no hi escrius gairebé mai.

Així doncs, sobre què escric? El que més bé se’m dóna (per a alguns valors de b) és escriure qüestions tècniques, i no és una cosa que es trobi habitualment en català.

Vet aquí que, en un acte subversiu lingüístic: escriurem qüestions tècniques en català.

Però… Qüestions tècniques sense rerefons tampoc és una cosa que em motivi del tot.

Solució: popurri d’actualitat amb motivacions socials, per tal d’aconseguir un fil conductor per quatre coses tècniques amb cohesió i coherència internes justetes però, amb una mica de sort, existents. Som-hi!

Taula de continguts

Conjuntura socioeconòmica

Arran de les circumstàncies actuals, Catalunya te unes dades macroeconòmiques nefastes. I, no és que no hi pensi de normal, però és especialment en les crisis quan penso en coses com model econòmic, igualtat d’oportunitats, etc.

La dualitat: privilegi | factor d’exclusió

Crec que un factor clau per reconèixer els nostres privilegis és ser conscients que, conceptualment, els privilegis formen una dualitat amb els factors d’exclusió. És a dir, que l’absència d’un factor d’exclusió, és un privilegi, i viceversa.

Aquesta dualitat és útil per mi, perquè trobo més fàcil imaginar-me un factor d’exclusió, que un privilegi. Els privilegis poden ser subtils i estar interioritzats, en canvi, imaginar-nos que en la absència de quelcom, ens podríem veure exclosos, és més factible.

No és que jo sigui una persona en una posició tan privilegiada, com per influenciar aquestes macrodades o adreçar problemes sistèmics de manera eficaç.

Però sí que he tingut alguns privilegis, dels quals vull ser molt conscient, i que potser puc fer servir per eliminar el seu dual, en forma de factor d’exclusió, per algú altre.

Accés a tecnologia i coneixement

El privilegi

Vaig tenir el meu primer ordinador als 6 anys i una connexió a internet (56kbps!) als 8 ó 9 anys.

Com a experiència curiosa, durant la meva infantesa era l’únic nen amb un ordinador a casa. I, ja aleshores, vaig ensenyar a tots els humans petits del meu carrer a engegar, apagar i fer servir un ordinador. A escriure-hi, a dibuixar-hi, …

Es pot dir que ja anava descobrint, la meva línia més jáquer (la hacker de debò, no la de la RAE). És a dir, que aquest món es tracta de: compartir, obrir, descentralitzar, facilitar accés a les tecnologies de la informació i… millorar el món mateix.

Tenint en compte que aleshores vivia en un país d’Amèrica Llatina, on encara avui els habitants amb accés a internet representen només un 63.2% de la població (UE: 89.4%, CAT: 93.7%); és evident que hi tenia algun avantatge.

El factor d’exclusió

D’altra banda, aquests mesos hem vist com, fins i tot a Catalunya amb una penetració d’accés a internet tan alta (93.7%), les tasques educatives s’han vist afectades de manera negativa i han fet més evident el caràcter privilegiat de l’accés al coneixement alhora que el factor d’exclusió es feia més gran.

Arreu el món persones altruistes han intentat mitigar aquest factor mitjançant infraestructures compartides, iniciatives socials, cultura associativa, …

No tot és dolent.

Llengües

El privilegi

Parlo i escric quatre idiomes amb fluïdesa i a nivells cultes (n’entenc més, n’aprenc “seriosament” un altre).

No tot el mèrit és meu; vaig tenir la “sort” d’anar a una escola privada on, de sèrie, teníem el doble d’hores d’anglès.

També tenia accés a un ordinador i a internet a casa des de molt petit. Resulta que l’anglès és l’idioma dels ordinadors, aleshores els jocs no es traduïen gaire, a internet l’anglès era bàsicament la única llengua (la Wikipedia i Google no existien. Ja tinc una edat…). Així que tenia força motius per agafar un diccionari i anar traduint la història dels meus Jocs de Rol (RPG) o els manuals dels programes que feia servir.

Els privilegis s’acumulen i creen un bucle de retroalimentació positiu.

El factor d’exclusió

L’anglès ja era l’idioma dels ordinadors fa 20 anys, i encara és el cas.

Sense saber anglès, l’accés a la documentació és sovint limitat, arriba tard, o no està actualitzat. Molts programes es tradueixen quan arriben a un punt “prou estable” o directament no es tradueixen en absolut o no es tradueixen a certes llengües.

Fins i tot a països com Alemanya amb una llengua parlada per molts referents de l’àmbit, no parlar anglès és un inconvenient.

Ara, també es produeix tecnologia en alemany. També es parla de tecnologia en alemany.

Cultura de consum (no passiu)

El privilegi

De petit no tenia ningú que em solucionés els problemes amb l’ordinador o els electrònics, el que en principi sona com un factor d’exclusió, combinat amb la meva curiositat va esdevenir un privilegi.

Mai he percebut la tecnologia com un consumible, com una cosa estàtica, inalterable.

Això és, en part, perquè eren altres temps; comprar un disc dur o una ampliació de memòria requeria estalviar molt, tot el que es pogués reutilitzar, era molt benvingut.

Tampoc hi havia una indústria tecnològica orientada al consum i al recanvi, però començava a desenvolupar-se.

El factor d’exclusió

Els nostres mitjans de comunicació ens parlen de tuitàires, YouTubers, Instagrammers, Influencers, de WhatsApp, Telegram, iPhones i tantes altres empreses i productes exclusivament com si fóssim consumidors passius.

El fet que una d’aquestes plataformes (centralitzades, autoritàries i tancades) implementi una funcionalitat banal es torna digne de 5 minuts de tele-diari o de dotzenes d’articles de “tecnologia”.

És a dir, se’ns educa per consumir, per acceptar el que ens ofereixin, per no qüestionar, criticar, modificar, millorar.

El millor exemple d’això és el programa Popap de Catalunya Radio.

No és un mal programa, al contrari, és entretingut, però no eś crític, no ofereix noves perspectives, va sempre enrere; és passiu.

Si som consumidors passius, sempre estarem en una posició de desavantatge.

No endogàmia intel·lectual

El privilegi

He tingut la sort de tenir al meu costat persones fantàstiques i alienes a aquest àmbit, que han ajudat a que no caigui en les trampes habituals d’una indústria, en general, bastant malaltissa quan es tracta de posar les persones endavant.

Sense persones crítiques i amb perspectives diferents, passa que generem persones d’ufana i supèrbia infinites.

Persones que són capaces de considerar el veure persones sense sostre un problema, en comptes de considerar com un problema el fet que l’accés a l’habitatge no sigui universal.

La part positiva, a més de poder viure amb mi mateix, és que de manera totalment orgànica i espontània es generen xarxes de solidaritat amb persones que comparteixen la teva manera de veure el món.

Sense connexió humana, emocional, intel·lectual; res més te sentit.

El factor d’exclusió

Aquest… No serà ben bé un factor d’exclusió. Tristament, la societat en que vivim premia aquest tipus de comportament i aquestes persones poden sobreviure bastant bé amb altres de semblants.

El meu “consol” és que aquestes persones sovint conviuen amb una buidor interna, no accediran a una xarxa de solidaritat, no sabran el que és poder comptar amb altres persones i tenir una certa seguretat de que no estaràs sola en el món.

Sembla que en el nostre món, aquesta xarxa de solidaritat serà cada vegada més necessària, fins i tot pels benestants.

Temes a treballar

Tenint en compte aquests factors (quasi segurament no exhaustius), se’m planteja com a fil conductor:

Maneres de mitigar alguns d’aquests factors d’exclusió digital.

El com, l’anirem descobrint. Molt segurament passi per comentar l’status-quo, explicar breument per què calen alternatives, i explicar com es pot passar de ser una persona que consumeix tecnologia de manera passiva, a coproduir tecnologia o, com a mínim, a consumir-la de manera conscient i crítica.

Conclusió

Demà més, hopefully. Si hi ha algun tema que trobeu especialment interessant, alguna qüestió que no hagi previst o algun error campant, poseu-vos en contacte i m’ho penso / ho analitzo :-).

La nota que no hauria de sobrar a internet però que no sobra: els insults us els podeu quedar, la crítica constructiva, si us plau, feu-la arribar ^^.

PS: 1822 paraules han estat escrites pels micos infinits.